lunes, 2 de junio de 2014

El valencià, llengua del sentiment // El valenciano, lengua del sentimiento

Llanos de la Rosa Cifuentes | Despiece

Vanessa Díez Tari sent el valencià com una forma d' expressió més


Vanessa Díez Tari és llicenciada en Publicitat i RR.PP per la UA. A més, està molt vinculada a la cultura i la literatura valenciana. Abans feia el programa de ràdio Letras en vena, a Radio Jove Elx, d'on va nàixer la revista literària Letras en vena



Pregunta. Com a escriptora, ha vist alguna vegada la seua obra censurada per estar en valencià? O, simplement ha trobat més avantatges a escriure en castellà?

Respuesta. Els retalls d’un article o novel·la se solen fer més pel tema en qüestió que per la llengua en què estan escrits.


P. En quina llengua se sent més còmoda escrivint?

R. Utilitze una llengua o altra. Per a mi el valencià és la llengua del sentiment i fins ara l'he deixat per a la poesia, i el castellà per a la resta. La musicalitat i ritme que tinc amb el valencià no existeix amb el castellà.


P. Creu que hi ha una literatura femenina en valencià?

R. Existeix una manera de fer femenina, però en tot, no una literatura femenina. Fins al segle XX ben poques dones eren artistes, no només escriptores i la que arribava a ser-ho en èpoques anteriors era perquè el pare o el marit coneixien l’ofici i instruïen a la dona o filla. Moltes d’elles no arribaven als llibres encara que a la seua època hagueren tingut èxit i així no arribaven a nosaltres.


P. Però vosté, amb el seu programa radiofònic i ara amb la seua revista les fa arribar a altres. Explique eixe projecte.



R.Vaig començar a buscar-les i vaig arribar a crear Letras en vena, primer com a programa de ràdio i després com a revista cultural digital (la primera de la província d' Alacant).


P. I, com creu que es podrà aconseguir una igualtat de creació i repercussió?
R. Abans només teníem la versió masculina i a vegades encara s’imposa en quantitat. Fins que la meitat de la població del món no conte les seues històries des del seu mirall no hi haurà una creació en equilibri.



-------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Vanessa Díez Tari es licenciada en Publicidad y RR.PP por la UA. Además, está mucho vinculada a la cultura y la literatura valenciana. Antes hacía el programa de radio Letras en vena, a Radio Joven Elx, d'on nació la revista literaria Letras en vena
Pregunta.Como escritora, ¿ha visto alguna vez su obra censurada por estar en valenciano? O, simplemente ha encontrado más ventajas a escribir en castellano?

Respuesta. Los recortes de un artículo o novela se suelen hacer más por el tema en cuestión que por la lengua en que están escritos.


P. ¿En qué lengua se siente más cómoda escribiendo?

R. Utilizo una lengua u otra. Para mí el valenciano es la lengua del sentimiento y hasta ahora l'he dejado para la poesía, y el castellano para la resto. La musicalidad y ritmo que tengo con el valenciano no existe con el castellano.

P. ¿Cree que existe una literatura femenina valenciana?

R.Existe una manera de hacer femenina, pero en todo, no una literatura femenina. Hasta el siglo XX muy pocas mujeres eran artistas, no solo escritoras y la que llegaba a serlo en épocas anteriores era para que el padre o el marido conocían el oficio e instruían a la mujer o hija. Muchas de ellas no llegaban a los libros aunque a su época hubieran tenido éxito y así no llegaban a nosotros.

P.   Pero usted, con su programa radiofónico y ahora con su revista las hace llegar a otros. Explique ese proyecto.

R. Empecé a buscarlas y llegué a crear Letras en vena, primero como programa de radio y después como revista cultural digital (la primera de la provincia d' Alicante) .

P. Y, ¿cómo cree que se podrá alcanzar una igualdad de creación y repercusión?
R. Antes solamente teníamos la versión masculina y, a veces, aún se impone en cantidad. Hasta que la mitad de la población del mundo no cuente sus historias desde su espejo no habrá una creación en equilibrio.

1 comentario:

  1. Olé. Enhorabona per la teua preocupació per el valencià Llanos de la Rosa. En els durs temps per a la cultura valenciana que hem viscut des de la transició, ha sigut quasi un miracle que s'haja conservat un mínim. Però en fi, fins que no ens saquen l'autonomia i il·legalitzen l'ús institucional del valencià (què poc ens falta com tornen a guanyar forces espanyolistes-conservadores), doncs hi hauran uns mínims. Gràcies per contribuir amb els teus articles, Llanos.

    ResponderEliminar